domingo, 19 de febrero de 2017

'Casa nostra, casa vostra' reclama un pacte social amb entitats, ajuntaments i Generalitat per garantir l'acollida de refugiats

http://www.ara.cat/societat/Casa-Nostra-Vostra-ajuntaments-Generalitat_0_1744625739.html

Els organitzadors de l'acte celebren haver aconseguit la manifestació més gran d'Europa en favor dels refugiats i reclamen que es prenguin mesures de seguida per "desbloquejar la situació" i combatre el racisme
"Hem fet la manifestació més gran d'Europa per les persones refugiades". Així ha començat el seu parlament Ruben Wagensberg, un dels coordinadors de 'Casa nostra, casa vostra', en acabar la manifestació que ha omplert els carrers de Barcelona. Amb un discurs molt contundent, la plataforma organitzadora de la manifestació ha afirmat que "un cop més la ciutadania ha anat per davant de les administracions" i, per això, han instat els ajuntaments, la Generalitat i les entitats a fer un gran "pacte social" i un "front comú" en favor dels immigrants amb un triple objectiu: combatre "l'ombra del racisme i la xenofòbia", millorar les condicions dels immigrants que ja viuen a Catalunya i "desbloquejar la situació" de molts refugiats que volen arribar al país.
"Organitzem-nos, que en som capaços", ha afirmat Wagensberg, que ha demanat a totes les institucions del país "anar on calgui i arribar on calgui". Segons ha dit, el gran front comú català hauria d'anar "a Madrid, a Brussel·les o on calgui per reclamar que vinguin d'una vegada les persones refugiades". A més, ha cridat el Govern a treballar més intensament per aconseguir que arribin refugiats perquè "queda molta, molta feina per fer per ser de debò una terra d'acollida". 
"Tenim el deure de fer-ho", ha afirmat. A més, ha exigit a les institucions europees que "deixin de gastar-se els diners en tanques" i els destinin a atendre els refugiats que estan a les fronteres de Grècia i Itàlia. Així, ha reclamat sancions per als estats que incompleixen els compromisos d'acollida i ha recordat, en aquest sentit, que Espanya tan sols ha acollit un 6% del nombre a què s'havia compromès. "És una vergonya!", ha sentenciat.
Wagensberg ha recordat que mentre tenia lloc la manifestació han estat rescatades a les costes de Líbia  més de 400 persones i que hi ha més de 110 desapareguts.
També hi ha intervingut Lara Costafreda, coordinadora de 'Casa nostra, casa vostra', que ha explicat que la manifestació neix després de "la indignació, la ràbia i la impotència" que van sentir un grup de voluntaris quan van anar a donar un cop de mà als camps de refugiats de Grècia. "S'han acabat les excuses, hem d'acollir i volem acollir ara", ha dit, després d'agrair als manifestants que s'han mobilitzat i a les entitats que han organitzat la manifestació, que ha definit com un "crit d'esperança". "No pararem fins que siguin aquí, no deixarem de dir ni un sol dia que volem acollir", ha afirmat. 
Les coordinadores de 'Casa nostra, casa vostra' a Berga, Judit Corral i Dolors Serra, han assegurat que "no n'hi ha prou" amb la manifestació i han exigit als governs dels estats de la UE el "compliment dels acords presos". "No podem permetre deixar passar més temps", han dit.
"Ens aixecarem"
En els parlaments finals també hi han intervingut dues refugiades. Dara Ljubojevic, refugiada del 1992 de la Guerra de Bòsnia, ha afirmat que "si jo sóc aquí és gràcies a vosaltres" i ha fet una crida a "la marea humana tan generosa i forta" que s'ha manifestat a Barcelona perquè lluitin per tenir "les mateixes oportunitats que nosaltres".
Al seu torn, Meera M. Zaroor, siriana que fa dos anys que està a Catalunya, ha dit que els sirians només "volen viure com feu vosaltres". "Els refugiats són persones, no objectes", ha assegurat, i ha explicat que la població de Síria ha de lluitar contra "dues cares de la mateixa moneda", que és el terrorisme del "dictador" Baixar al-Assad i del Daeix (acrònim d''Estat Islàmic'). "Som víctimes de la guerra. Mentre vosaltres sentiu la meva veu, a Síria senten com cauen les bombes", ha afirmat, i ha acabat sentenciant: "Ens aixecarem i lluitarem pels nostres drets". El parlament de la Meera ha acabat amb un llarg aplaudiment. 

La Cecot acusa l'Estat de desviar 1.300M€ de fons de formació

MERCAT DE TREBALL

http://www.ara.cat/economia/Cecot-lEstat-desviar-MEUR-formacio_0_1744625622.html

La patronal planteja deixar de pagar les quotes si es fan servir per a altres finalitats

La patronal catalana Cecot creu que el govern de l’Estat ha estat desviant diners de les cotitzacions per a la formació professional per a altres finalitats, possiblement la reducció del dèficit. La patronal que presideix Antoni Abad va informar ahir a través d’un comunicat que xifra en uns 1.300 milions d’euros la quantitat que no s’ha destinat a formació entre el 2014 i el 2016. La denúncia la va tramitar aquesta patronal fa més d’un any a través del síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, que la va remetre a la defensora del poble espanyola, Soledad Becerril. La denúncia tenia el suport d’una desena d’associacions empresarials i del sindicat CCOO.
Segons la Cecot, el govern de Mariano Rajoy ha caigut en contradiccions en les respostes que ha donat sobre aquest assumpte, d’una banda, a la defensora del poble, i de l’altra, al Congrés de Diputats en respostes a preguntes parlamentàries. Així doncs, en el cas del 2015, el ministeri d’Ocupació va contestar a la defensora del poble que no es van gastar 273 milions d’euros dels fons de formació i, d’aquest import, 33 milions es van aplicar a l’exercici del 2013. La patronal vallesana assegura que el ministeri espanyol no va explicar quin ús s’ha fet dels 240 milions restants. En aquest sentit, la patronal “sospita” que els fons s’han destinat a reduir el dèficit.
A més, en una resposta parlamentària, el mateix ministeri afirmava que dels 2.047 milions pressupostats per a la formació el 2015 no es van gastar 448 milions, i d’aquests, només 33 es van reanualitzar per al 2016. Segons la Cecot, les quantitats no utilitzades pugen fins als 530 milions el 2016. Si aquesta xifra se suma a les quantitats que no es van gastar durant el 2015 i el 2014, el resultat és un total d’uns 1.300 milions d’euros, la xifra que la Cecot reclama a l’Estat.
Aquests fons de formació surten de les aportacions dels treballadors i les empreses -el 0,7% de les bases de cotització- i tenen un caràcter finalista, és a dir, que el servei públic d’ocupació ha d’utilitzar aquests diners per a la formació professional dels treballadors. Per això, Abad entén que si l’administració no destina tots aquests fons a la seva finalitat podria arribar a plantejar-se “l’eliminació de les quotes”. A més, la patronal indica que en la gestió d’aquests fons no hi participen les patronals i els sindicats, malgrat que la llei estableix “la participació dels agents socials en la governança del sistema”.

La Fura dels Baus recrea un desembarcament de refugiats a la Barceloneta


El grup teatral la Fura dels Baus ha representat el desembarcament d’una barqueta plena de refugiats a la platja de la Barceloneta. La performance formava part de l’acte de cloenda de la manifestació ‘Volem Acollir’ i ha comptat amb la participació dels socorristes de ProActiva Open Arms.
Ací podeu veure la representació sencera


https://www.periscope.tv/w/1eaKbPDngAQJX (video)

 @openarms_fund https://www.periscope.tv/w/a3ck1zFWR2p2b1ZCV3pHRU98MWVhS2JQRG5nQVFKWLmc54D75hWspIH0kDnx7P-5oxOuILiM50O8UBXIISg0 

Les persones refugiades són una realitat: ja són aquí entre nosaltres i han estat despullades de la seva dignitat

A final de l’any 2016 l’estat espanyol només havia rebut 898 dels més de 17.000 refugiats que s’havia compromès a acollir, segons dades de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). Menys d’un 5% del total.
És intolerable, també, que gairebé la meitat dels fons europeus del 2015 destinats a finançar el pla d’acolliment de refugiats es dediqui a pagar expulsions i a finançar centres d’internament d’estrangers (CIE), rebutjats clarament per la societat catalana.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Els culpables d’aquesta situació són els que són. Però avui no només es tracta de parlar dels culpables sinó també dels responsables. I responsables ho som tots.
La defensa del dret d’asil no pot ser l’objectiu d’una ideologia o d’un color polític. Ni tampoc entén de situacions socials o econòmiques. L’acollida de les persones que han hagut de marxar de casa seva contra la seva voluntat ha de ser simplement un objectiu humà, comú en tot ésser humà, així de senzill.
Mentre moltes de les nostres societats veïnes mantenen el debat sobre si han de fer efectiva l’acollida de persones refugiades, a Catalunya estem debatent sobre les responsabilitats, eines i recursos disponibles, i com ho hem de fer millor. Fem valdre aquest clam social i aprofitem-ho. Amb urgència, perquè l’emergència no pot esperar.
Tothom, en el seu àmbit i marge competencial, té marge d’acció i de millora. Començant per nosaltres mateixos, la ciutadania. Seguint per ajuntaments, Generalitat i estat.
Som una baula més de diverses generacions de catalans i catalanes que amb lluites compartides hem forjat el que som avui. El fet migratori ha estat sempre propi d’aquest país, tots hem sigut migrants. Reconeixem la unitat en la diversitat, i que el poble de Catalunya ha guanyat les seves conquestes socials i democràtiques quan hem avançat plegats.
Ara tenim l’oportunitat i el deure de fer-ho de nou. Cal teixir un gran pacte social i fer front comú en la defensa del dret d’asil. I també, mantenir el compromís ferm en la millora de la situació de les persones migrants que ja són aquí. Per fer-ho, cal que ens apleguem i organitzem ciutadania, entitats, organitzacions i administracions.
La manifestació d’aquest dissabte serà un gran èxit si aconseguim convertir-nos en un referent històric per nosaltres mateixos i per posar en marxa moviments similars a per tot Europa. Una Europa de responsables multicolors pot ajudar a reflexionar als culpables monocolors d’idees fixes.
Les institucions catalanes, inclosa la ciutadania, tenim a les mans la dignificació de les vides de les persones migrants en àmbits essencials. I els progressos que es facin en aquests àmbits acabaran beneficiant el conjunt de la societat.
Fem-ho.

La lluita contra la MAT a Castelló arriba al Parlament Europeu

La plataforma No a la MAT celebra els avenços arran de la intervenció a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. El govern valencià, l'espanyol i la mateixa Comissió hauran d'emetre nous informes sobre el projecte de molt alta 
https://directa.cat/lluita-contra-mat-castello-arriba-al-parlament-europeu
Una de les línies d'acció de la Plataforma No a la MAT ha estat alçar la veu a les institucions polítiques vinculades al projecte i amb competències per fer front als progressos de la línia de molt alta tensió. En aquest sentit, el passat 23 de gener, membres de la plataforma van viatjar a Brussel·les per defensar, davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu i amb caràcter d'urgència, les raons per paralitzar el projecte que amenaça 17 municipis de les comarques castellonenques. Aquesta exposició es va poder realitzar gràcies a l'elaborada petició que va presentar la plataforma el passat novembre davant l'organisme europeu en qüestió.
Tot i que no es tracta d'una victòria definitiva enfront de la imposició de la línia, des de la plataforma celebren els resultats com uns primers fruits, a major escala, del treball fet a partir de l'organització i mobilització veïnals. "Hem aconseguit tot el que es podia aconseguir allà: fer pressió. Per un costat, que es tramitara la petició i, per l'altre, que ja els estiguen demanant explicacions a les dues institucions governamentals implicades. Des de la comissió ens asseguraren que estudiarien a fons el cas i que no anaven a esperar per demanar explicacions al govern espanyol i per fer preguntes a la Generalitat Valenciana", explica Ana Palerm, una de les membres de la plataforma que es va desplaçar fins a Brussel·les.
La Comissió no pot aturar la MAT però sí pot obrir-li una investigació a l'Estat i aconsellar al govern europeu que no permetera el projecte
D'altra banda, des de la plataforma assenyalen també els límits d'actuació de la Comissió de Peticions: "aquesta Comissió no pot aturar la MAT, el que pot fer és obrir-li una investigació a l'Estat espanyol". "Després d'exposar la petició, ens reunirem amb alguns tècnics de medi ambient de la Comissió Europea i ens van dir que, si després d'estudiar bé el cas ho veien convenient, obririen una investigació també". Segons explica Palerm, els indicis d'aquesta obertura serien positius perquè, en aquest cas, "s'aconsellaria al govern europeu que no permetera aquest projecte".
Així mateix, el suport mostrat pels diferents grups parlamentaris europeus als arguments contra la MAT de la plataforma, els quals van assistir a la defensa de la petició, es valora com un reconeixement a la lluita pel respecte al territori, al medi ambient i a la salut de la seua gent. Així com un al·licient a la proposta de canvi de rumb en el model energètic que diverses formacions ciutadanes i ecologistes reivindiquen.


Denúncies encertades contra obstruccions calculades
La intervenció de l'entitat ciutadana al Parlament es va centrar –en bona part– en la insuficiència de l'estudi d'impacte ambiental del projecte fet per Red Eléctrica de España (REE). Segons afirmen des de la plataforma, aquest document "es botava directives europees i, per la seua antiguitat, ja està caducat". En aquest sentit, assenyalen que no s'adequa a la realitat en tant que l'estudi data del 2009, quan es contemplava el desmantellament de la línia preexistent, mentre que la següent aprovació del projecte de l'any 2015 ja no contemplava aquest desmantellament tot i que encara no s'ha realitzat. "El projecte és nou, el traçat ha canviat, però l'estudi que han fet servir és el mateix, pel que ja no serveix per a aquest projecte", sentència Palerm.
En primer pla una pedra pintada de blau assenyala la futura ubicació de la que hauria de ser una de les torres de la MAT a les comarques de Castelló / Paula Duran


L'incompliment de les proteccions ambientals europees és una de les contradiccions més directes que comporta el projecte, el traçat del qual travessa diverses zones recollides en la Xarxa Natura 2000, com els Llocs d'Importància Comunitària (LIC) o les Zones d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA). Per aquesta raó, la plataforma també enfoca les seues demandes cap al govern valencià, en tant que les normes de gestió per a la Xarxa Natura 2000 són competència de la Conselleria de Medi Ambient. "La Generalitat encara no ha establert les normes que regularan el que es pot fer i el que no en aquests paratges protegits, és per això que demanem que siguen molt restrictives i que es facen amb urgència", remarca Palerm.
La plataforma va demostrar la vulneració per part de REE del conveni d'Aarhus, un tractat internacional que regula els drets d'accés a la informació i a la participació ciutadana en la presa de decisions
És a través de la qüestió medi ambiental que, tot seguit, la plataforma va demostrar la vulneració per part de REE del conveni d'Aarhus, un tractat internacional que regula els drets d'accés a la informació i a la participació ciutadana en la presa de decisions i en la justícia en matèria mediambiental. Palerm reitera que REE estava obligada a informar i a assegurar-se que totes les afectades disposaren de la informació necessària per a poder opinar respecte del projecte, "no val només amb una publicació al BOE provincial i amb una cridada per oferir diners per les terres a expropiar, pel que ja és un altre conveni que també han infringit".
Per altre costat, i davant les controvèrsies originades per diverses formacions polítiques al voltant dels efectes dels camps electromagnètics generats per les autopistes elèctriques, la plataforma sol·licita l'aplicació del principi de precaució, recollit als documents que constitueixen la Unió Europea. "La directora general de Salut Pública de la Generalitat va realitzar un informe en el qual s'exposen moltes qüestions, entre elles està que científicament no hi ha demostrada una causa-efecte perniciosa amb els camps electromagnètics, però sí que existeix una causa-efecte en termes epidemiològics", relata Palerm. És per tant que, arran dels resultats d'estudis epidemiològics recents, referents a les moltes relacions de malalties entre les zones que estan exposades a línies amb les quals no, l'informe de sanitat conclou aconsellant sobre la necessària aplicació del principi de precaució.
Així doncs, les noves passes de la plataforma ciutadana aniran dirigides a fer seguiment dels resultats dels informes requerits per la Comissió europea, com també dels que hauran de traure des de les direccions generals de les conselleries valencianes d'Indústria, Medi Ambient i Turisme. Així mateix, asseguren mantenir la tasca d'informació pels pobles per aconseguir una major mobilització ciutadana. "Cal continuar amb la mobilització veïnal, tot i que costa bastant partint que un gros de la població afectada està envellida, dispersa i poc informada, i que, a més a més, té por d'opinar", afirma Palerm, al que afegeix: "però no ens desesperem, som ben conscients que lluitem davant un gegant i que açò va per a llarg".

L'Ajuntament de l'Hospitalet vol construir 26 nous gratacels sense l'aval de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

https://directa.cat/lajuntament-de-lhospitalet-vol-construir-26-nous-gratacels-sense-laval-de-larea-metropolitana-de

El debat sobre el Pla Director Urbanístic es va retirar de l'ordre del dia de la institució supramunicipal per manca de consens. Tot i així, la Generalitat assegura que el Pla tira endavant perquè el vistiplau de l'AMB no és imprescindible
El Pla es va iniciar a principis del 2015 i afecta el 8% de L'Hospitalet de Llobregat
09/02/2017
El PSC va afirmar abans d'hora que el mes de febrer el Pla Director Urbanístic (PDU) Gran Via-Llobregat estaria aprovat. A hores d'ara encara hi ha tràmits pendents. Mentre el Govern de l'Hospitalet i el Departament de Territori el veuen com una oportunitat de reactivació econòmica, una part de l'oposició i del veïnat el titllen de projecte especulatiu. El desacord respecte el Pla s'ha fet palès a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La correlació de forces no hagués permès aprovar l'informe que avala el projecte i, finalment, el punt es va retirar de l'ordre del dia del darrer ple, el passat 31 de gener. Tot i així, des del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya asseguren que el document no és imprescindible ni vinculant per a l'aprovació definitiva del Pla i que, per tant, la tramitació tira endavant. De fet, des de l'AMB han assegurat que ha vençut el temps d'exposició i ja no es pot presentar un nou informe a la institució supramunicipal. 
Mentre el PSC i el Departament de Territori ho veuen com una oportunitat de reactivació econòmica, una part de l'oposició i del veïnat el titllen de projecte especulatiu
Veïns i veïnes organitzades a l'Assemblea No Més Blocs – Salvem L'Hospitalet es van concentrar a l'AMB durant el ple, i creuen que la pressió popular també ha incidit en què el PSC retirés el punt de l'ordre del dia. Sigui com sigui, els números dins el Consell Metropolità no quadraven per al PSC: el Pla comptava amb el suport dels socialistes i CiU i el rebuig d'Entesa, ERC, PP, Ciutadans, CUP i dos independents. Tots dos blocs sumaven 45 vots i, per tant, l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, presidenta de l'AMB, havia de desempatar, però no hi dóna suport. 
El Pla, que ha sembrat discòrdia, es va iniciar a principis del 2015 i afecta el 8% de L'Hospitalet de Llobregat. Sobre terreny, projecta 26 nous gratacels al voltant de la Gran Via -el tronc central de la qual es cobriria parcialment- i afecta Cal Trabal, la darrera zona natural i de producció agrària de la ciutat. Malgrat que continua la seva tramitació, No Més Blocs no pensa desistir de lluitar per aconseguir que s'aturi, s'obri un procés participatiu i s'inclogui la zona agrícola de Cal Trabal al parc agrari del Llobregat.
No Més Blocs lluita perquè s'aturi el pla, s'obri un procés participatiu i s'inclogui la zona agrícola de Cal Trabal al parc agrari del Llobregat.
La part d'avaluació del projecte de l'informe, al que ha accedit la Directa, tan sols ocupa una pàgina i mitja i no s'hi recull cap valoració de l'impacte ambiental i sobre els barris. L'Assemblea explica que el PSC no va voler que es votés l'informe perquè no s'hagués aprovat. De totes maneres, Javier de No Més Blocs considera que tot i que s'hagués elaborat amb rigorositat i no com un simple tràmit administratiu, "amb tota seguretat, s'hauria emès com a desfavorable". El document obvia l'augment del trànsit, la contaminació acústica i lumínica, i l'increment de 35.000 tones d'emissions de CO2 a l'any, segons dades de l'Assemblea, mentre existeix un marc de la UE per al 2020, en què les alcaldesses es comprometen a reduir les emissions fins a un 20%.
No Més Blocs es va concentrar la setmana passada a les portes de l'AMB i dins el Ple

En principi, el Pla continua el seu curs: primer, la Comissió Territorial d'Urbanisme de l'àmbit metropolità de Barcelona l'ha d'aprovar provisionalment, i després serà la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya qui haurà d'emetre el darrer informe favorable perquè el Conseller signi el Pla i es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Així mateix, l'aprovació definitiva ha d'incloure la resposta a les al·legacions, que segons Eduardo Cáliz de la CUP-Poble Actiu AMB són més de mil.
A L'Hospitalet alguns posicionaments han canviat en les diferents fases del projecte i la segona versió del PDU no s'ha votat mai al ple de la ciutat
A L'Hospitalet alguns posicionaments han canviat en funció de la fase del projecte. A més, la segona versió del PDU, després d'unes al·legacions inicials, no s'ha votat mai al ple de la ciutat. En la campanya electoral de les municipals el 2015, tots els partits hi estaven en contra, excepte el PSC. Uns criticaven el volum de les edificacions (PP i Canviem LH), altres posaven èmfasi en la preservació de les explotacions agrícoles (ERC, C's i Canviem L'H), alguns en la manca de participació ciutadana (C's, CIU i Canviem L'H) i la CUP el refusava en la seva totalitat per la seva dimensió, el model especulatiu, i per no preservar les explotacions agràries.

El 31 de maig passat, Canviem L'H i CUP-Poble Actiu van presentar una moció en què es demanava la paralització del PDU i la creació d'un procés participatiu. També demanaven l'elaboració d'un ''estudi global de necessitats i potencialitats supramunicipals, municipals i del barri, de la ciutat i de l'àrea metropolitana" per tenir en compte les prioritats dels barris de L'Hospitalet i dels municipis veïns. La moció va ser rebutjada amb els vots en contra de PSC, CIU, trànsfugues de Guanyem l'Hospitalet que consten com a no adscrits i l'abstenció de PP. Fins i tot, el Pla va arribar al darrer ple del Parlament de Catalunya de la mà de la CUP, que va interpel·lar el Govern.
No Més Blocs lluita contra el PDU amb la mateixa voluntat que les lluites veïnals que als anys 70 van aturar la construcció de gratacels a Bellvitge
Inspirada per les lluites veïnals que als anys 70 van aturar la construcció de gratacels a Bellvitge, No Més Blocs lluita contra el PDU. Denuncia "el caràcter opac de les negociacions entre l'Ajuntament i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat" i han presentat al·legacions al Pla de forma massiva. Amb una recreació virtual, volen mostrar l'impacte del projecte sobre el territori i com afectarà l'actual zona agrària. En diversos comunicats públics, l'Assemblea ha mostrat la seva preocupació per la transformació de Bellvitge en un "no-barri desconnectat i aliè", com ja va passar amb la urbanització de la primera part de la Gran Via en el Projecte Plaça Europa.


La propietat dels solars afectats
Presentat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, el Pla Director Urbanístic afecta mil metres de longitud de la Gran Via a l'Hospitalet de Llobregat. La superfície total és de 994.000 m2 repartits entre la cruïlla de la Gran Via amb la Ronda Litoral i el nus de Marina, i comprenen també els solars al voltant de la C-31.
El Sector 1 del projecte queda separat del 2 i el 3 per la Gan Via

El macroprojecte urbanístic preveu una inversió en infraestructures de 170 milions d'euros i d'uns 3.000 milions d'euros en edificacions. El terreny on s'ha d'edificar és principalment sòl públic o propietat d'empreses, únicament sis parcel·les són de particulars.
​El macroprojecte urbanístic preveu una inversió en infraestructures de 170 milions d'euros i d'uns 3.000 milions d'euros en edificacions
El Sector 1, al sud de la Gran Via, inclou l'Hospital Duran i Reynals, el tanatori municipal i les cotxeres de TMB. En aquest sector s'hi vol crear el projecte Biopol'H, un consorci biomèdic i biotecnològic que agrupa diversos centres i, entre d'altres, compta amb l'Hospital de Bellvitge, l'Institut Català d'Oncologia o l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). L'Ajuntament de l'Hospitalet té en propietat 237.000 metres quadrats del total de 403.609,90 de la part sud de la Gran Via. Moltes de les parcel·les van ser expropiades amb anterioritat per fer un parc com a contraprestació a l'hora de fer el tanatori, que mai ha arribat a existir.

El Sector 2 integra els terrenys de la C-31, part de la ronda del Litoral i el centre de Fecsa-Endesa, i s'hi vol crear el parc de Can Trabal. Sis parcel·les són propietat de la família Güell, a través de Grup Castmor SL i Luidan SA. L'empresa Aldimor 99 SL, com en el Sector 1, també té un solar en aquest sector. Altres empreses amb finca a la zona són Hackerson Internacional SL o Prador SA.
El Sector 3 està tocant a Cornellà del Llobregat i es destinarà a l'ús d'equipaments municipals ja existents i delimitarà amb una unitat d'actuació amb usos terciaris, industrials, comercial i de dotacions. Segons la nota registral de finques del sector 3 del PDU, 33.651 dels 58.732 metres quadrats del sector pertanyen a l'empresa Focio SL, que va ser adquirida el 1999 per cessió i va ser la impulsora de la Plaça Europa.

La Plataforma Cel Net i l'Ajuntament del Morell critiquen la Generalitat per no resoldre la contaminació de la petroquímica

https://directa.cat/actualitat/plataforma-cel-net-lajuntament-del-morell-critiquen-generalitat-no-resoldre-contaminacio

La presència de contaminants de la petroquímica continua segons un nou estudi encarregat per la Plataforma Cel Net i l'Ajuntament del Morell, que confirma novament la presència de contaminants tot i que es redueix un 40% respecte al 2015
Cel Net i l'Ajuntament de la localitat comencen a dubtar de la voluntat real de la Generalitat en desenvolupar estudis de qualitat amb garanties
Guillem Voltas
JOAN PONS SOLÉ17/02/2017
Els aires del Camp de Tarragona s'han tornat a remoure aquest dijous i el Teatre del Morell s'ha tornat a omplir per conèixer de primera mà els resultats del tercer estudi de la qualitat de l'aire que han encarregat conjuntament la Plataforma Cel Net i l'Ajuntament del Morell. L'estudi, elaborat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i que ha presentat aquest dijous un dels seus autors, Francesc Javier Roca, s'ha centrat en l'anàlisi del contaminant 1,3 butadiè. L'elecció d'aquest component no és casual, ja que és el que anys enrere havia presentat índexs més elevats i que a més a més té una clara relació amb afectacions sobre la salut i amb poder cancerigen.
Els resultats d'aquest estudi indiquen un nombre total d'episodis contaminants inferior als anys anteriors, amb un total de 38 episodis (40% menys que l'any 2015). Tot i així, els nivells de 1,3 butadiè han registrat un augment en referència al 2015, amb un valor mitjà que supera el criteri estàndard de qualitat anual de 2 micrograms / Nm3 i que prové de les instal·lacions que Repsol té a tocar del nucli urbà del Morell.


El Morell diu prou
Segons l'alcalde del Morell, Pere Guinovart, aquests resultats demostren "que les tasques de reparació i millora de la indústria ens donen la raó, ja que alguna cosa no feien bé si ara veiem aquesta reducció respecte als anys anteriors". Tot i així, Guinovart s'ha mostrat molt crític respecte el funcionament de la Taula de Qualitat de l'Aire i els seus compromisos, ja que segons la seva opinió "els municipis de l'entorn del polígon petroquímic nord i sud estan demanant estudis de qualitat de l'aire, fins i tot també ho demanen les empreses, però la Generalitat no està fent res". És en aquest sentit que l'alcalde del Morell demana a la Generalitat que encarregui definitivament un estudi de tots els compostos orgànics volàtils, no només de l'1,3 butadiè, i que s'estableixin uns màxims d'emissió reals i amb una base normativa.
L'Ajuntament del Morell ha decidit no participar més a la Taula de Qualitat de l'Aire, fins que els compromisos de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat no siguin clars i concrets
Per altra banda, a la presentació duta a terme aquest dijous també s'ha destacat per part de l'alcalde del Morell que "des de l'any 2012 no es du a terme un estudi epidemiològic sobre les repercussions que la qualitat de l'aire té en la salut de les persones. Creiem que aquest estudi s'hauria de fer cada any, però no és així". Guinovart ha declarat estar sorprès que la resta d'ajuntaments no estiguin alineats amb aquesta reivindicació. Per tots aquests motius, l'Ajuntament del Morell ha decidit no participar més a la Taula de Qualitat de l'Aire, fins que els compromisos de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya no siguin clars i concrets.


Cel Net desconfia dels compromisos polítics
En la seva intervenció, el portaveu de la Plataforma Cel Net, Josep Maria Torres, ha volgut remarcar "els clars beneficis obtinguts al Morell, un municipi que ha decidit fermament mantenir un control objectiu de la qualitat de l'aire, realitzar-lo amb una universitat independent i informar públicament i amb transparència dels nivells de compostos detectats". Segons ell "la conseqüència ha estat l'autocontrol i regulació de les emissions per part de les mateixes empreses", tal com es demostra en la clara millora dels resultats d'aquest darrer estudi, i la supervisió permanent de l'administració enfront de possibles incidents.
"La població i el territori són víctimes de la manca d'interès vers la salut de les persones i el medi ambient per part de les empreses i les diferents administracions" segons el portaveu de la Plataforma Cel Net
Per contra, Torres creu que la resta d'ajuntaments que no han apostat pel control, l'objectivitat i la transparència, "condemnen als i les habitants als quals representen a una manca d'informació absoluta respecte a la qualitat de l'aire que respiren. I malauradament, una vegada més, la població i el territori són víctimes de l'evident manca d'interès vers la salut de les persones i el medi ambient per part de les empreses implicades i les diferents administracions".
Cel Net no va assistir a la passada reunió de la Taula de Qualitat de l'Aire per protestar per aquesta manca de compromisos / Guillem Voltas


Torres s'ha mostrat molt dur i ha dit clarament que ja comencen a estar esgotats dels compromisos polítics adoptats al Parlament des de fa anys, en els quals sempre hi ha hagut unanimitat per controlar la qualitat de l'aire al Camp de Tarragona i elaborar un estudi als polígons nord i sud, però a la pràctica això s'ha traduït en res. Cel Net no va assistir a la passada reunió de la Taula de Qualitat de l'Aire per protestar per aquesta manca de compromisos i ha demanat "que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya assumeixi les seves responsabilitats i el seu compromís, i treballi per solucionar sense més dilatacions la problemàtica de la qualitat de l'aire al Camp de Tarragona en benefici d'aquesta població i d'aquest territori al qual també representa".


Constantí i Vilallonga del Camp en alerta
Durant l'acte d'aquest dijous s'han exposat els dos últims casos de contaminació que s'han succeït. El primer va tenir lloc al poble de Constantí, on tant les veïnes com les persones que diàriament circulen per l'autovia del mateix municipi pateixen, encara avui, els efectes d'un incident amb hidrocarburs succeït a Repsol el passat més de desembre. Les poques dades recollides pels captadors de la Generalitat demostren nivells alarmants dels compostos analitzats amb pics diaris de quantitats molt elevades.
A Constantí les veïnes i les persones que diàriament circulen per l'autovia pateixen, encara avui, els efectes d'un incident amb hidrocarburs succeït a Repsol el passat més de desembre
Segons ha explicat el portaveu de Cel Net "des de fa mesos rebem escrits i trucades de ciutadans denunciant la situació davant la manca total d'informació. Ni l'empresa implicada, ni l'administració local, ni el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ha donat cap tipus d'explicació ni ha dut a terme cap acció al respecte. La població no ha rebut cap indicació per mitigar la influència d'aquest incident sobre la seva salut. No hi ha dades específiques sobre quins compostos concrets s'han emès i en conseqüència no podem saber quina incidència han tingut sobre la salut dels veïns de Constantí i els usuaris de l'autovia que els han estat respirant durant tot aquest temps".
L'altre cas de contaminació cal situar-lo al petit poble de Vilallonga del Camp, on trobem un altre exemple del que comporta no realitzar controls continuats i específics de la qualitat de l'aire en aquests municipis. Un gran núvol blanc va sortir de la planta de polipropilè de Repsol i va recobrir amb una fina capa una part de les cases i els carrers del municipi. No es va activar cap pla d'emergència ni es va donar cap indicació a la població. De nou, la desinformació per part de les empreses i l'administració va ser total.


Insistència per una sessió de treball real amb les institucions
Els representants de Cel Net estan convençuts que en les pròximes setmanes la Generalitat farà el pas de convocar la quarta sessió de la Taula de la Qualitat de l'Aire, a causa de la pressió exercida aquests dies. Tot i així, Cel Net i l'Ajuntament del Morell han deixat de creure en aquest espai i fins que no vegin compromisos clars, seguiran fent el seu camí i ja han anunciat que aquest 2017 faran un nou estudi de la qualitat de l'aire al Morell.
Pere Guinovart assegura que ja no es creu les dades de la Generalitat, ja que diuen haver col·locat analitzadors de contaminants al costat dels quals ha instal·lat el Morell, però ells no detecten res i en canvi els del Morell sí. Tant Cel Net com l'Ajuntament de la localitat comencen a dubtar de la voluntat real de la Generalitat en desenvolupar estudis de qualitat amb garanties. L'espera no els farà desesperar i la lluita per saber què respirem seguirà ben viva al Camp de Tarragona.

Notícies relacionades